La unitat de la llengua catalana.
Cal continuar treballant per evidenciar la fal·làcia que suposen les polítiques secessionistes, l'objectiu final de les quals és arraconar la llengua en el conjunt del territori, supeditant-la a la llengua espanyola. Per tant, cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua. Després de les eleccions estatals espanyoles celebrades el passat mes de març, tot sembla indicar que el secessionisme institucional dels sectors blavers del País Valencià continuarà ben actiu, amb agressions constants, com poden ser nous tancaments de repetidors de TVC al Sud.
b) El català, única llengua oficial.
D'altra banda, les eleccions estatals espanyoles celebrades el passat mes de març no implicaran cap canvi i el marc jurídic de la llengua catalana continuarà tenint una condició de segona, sempre subordinada a la llengua estatalista.
A nivell del Principat de Catalunya, el no desplegament d'un Estatut que ja s'anunciava insuficient ni l'aplicació de la Llei de Política Lingüística en àmbits tan importants com l'escola, ens obliga a pressionar les administracions i les diverses forces catalanes per tal que treballin en pro d'una igualació real dels drets i deures fixats per la legislació vigent. Al País Valencià, l'escenari podria fer-nos romandre capcots, sempre a la defensiva per tal de, simplement, no retrocedir però cal assolir un consens social ampli per tal de capgirar l'etapa de substitució en la que ens veiem submergits i submergides des de fa ja massa temps. A les Illes, la situació política sorgida arran les darreres eleccions autonòmiques ha permès posar fre a certes actituds promogudes pel govern anterior tot i que, com en el cas del Principat, ens obliga a exigir polítiques fermes en matèria lingüística tot aprofitant la conjuntura actual, adoptant mesures especialment en els mitjans de comunicació i en l'ensenyament, uns àmbits en els quals el govern del PP va destacar per la seva bel·ligerància, i els intercanvis amb la resta de territoris dels Països Catalans. Finalment, l'estatut d'Aragó va ignorar la realitat lingüística de la Franja, on hi trobem el percentatge d'ús social més alt de tot el territori, deixant el català sense cap reconeixement legal.
Per tant, el marc estatutari es mostra, per enèsima vegada, absolutament insuficient per a permetre la plena normalització de la nostra llengua.
A Catalunya Nord, el reconeixement oficial del Consell General dels Pirineus Orientals obre noves portes a la normalització lingüística. Aquesta Carta a favor de la llengua i cultura catalanes pot esdevenir un punt d'inflexió si les administracions hi dediquen recursos, altrament restarà com una simple declaració de bones intencions, com va succeir a Bretanya, de cara a les darreres eleccions municipals a l'Estat francès.
Finalment, a Andorra, on el català és l'única llengua oficial, hi manquen polítiques desacomplexades que permetin fer del català l'autèntica llengua d'ús social.
I a nivell europeu, el català continua lluny de l'oficialitat, per manca de voluntat d'uns estats espanyol i francès que se suposa que ens representen però que, a la pràctica, oculten i menyspreen la realitat lingüística dels Països Catalans, malgrat que el català, amb nou milions de persones que el parlen i onze que l'entenen, supera de lluny altres comunitats lingüístiques que sí que tenen plenament reconeguts els seus drets en el si de la Unió Europea.
Per tant, el Correllengua ha de servir per exigir a les administracions competents que reconeguin l'oficialitat del català a tot el territori i també a la Unió Europea i que desenvolupin un marc legal i unes polítiques concretes que garanteixin la plena normalització de la llengua catalana. Només d'aquesta manera podrem convertir el català en quelcom útil i necessari per a viure i treballar als Països Catalans. Alhora, cal tenir present que l'objectiu final de la CAL i del Correllengua és el reconeixement del català com a única llengua oficial als Països Catalans, i que amb aquesta finalitat l’entitat va endegar fa uns anys la campanya "Pel futur del català, única llengua oficial".
c) La fidelitat lingüística.
Finalment, un altre dels objectius centrals del Correllengua és el foment d'uns hàbits de fidelitat lingüística que permetin superar la baixa autoestima i la submissió pròpia dels parlants de llengües minoritzades. Amb aquest objectiu, la CAL va desenvolupar una eina de caire pedagògic, els tallers sociolingüístics, que actualment coordina i promou Tallers per la Llengua, una entitat adherida a la CAL i el dossier de presentació de la qual podeu trobar aquí. L'eix central de la iniciativa és insistir en el paper clau que, com a parlants, tenim en el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, i evidenciar que el fet de canviar del català a l'espanyol o el francès, quan aquesta és la llengua del nostre interlocutor, ajuda a consolidar el paper d'aquestes darreres com a llengües hegemòniques i comunes a casa nostra, en detriment de la llengua pròpia, el català.
2. El català com a element d'integració i de cohesió.
En l'actual context d'arribada de persones procedents d'arreu del món, el Correllengua ha de servir per evidenciar que el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans, tot remarcant els valors positius que suposa la diversitat lingüística i el fet que les llengües no són simples eines de comunicació, sinó maneres originals d'interpretar l'entorn. Per tant, i per aportar el nostre granet de sorra a aquesta diversitat, ens cal fer del català el punt de trobada de totes aquestes comunitats lingüístiques, és a dir, la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d'aquesta manera podrem fer del català una eina d'integració i de cohesió social.
En aquest sentit, coincidint amb l'inici del Correllengua d'enguany, la CAL promourà el projecte Xerrem, un projecte de voluntariat on es veu clar que es poden dur a terme pràctiques de conversa social de manera efectiva pel que fa a la millora de la fluïdesa, augment del bagatge lèxic, refermança de la seguretat i consolidació de l'autoconfiança dels parlants. Un projecte basat en grups de conversa dinamitzats per voluntaris i voluntàries formades per aquesta tasca, coordinat per la CAL. 3. El context actual.
A banda d'aquests objectius bàsics del Correllengua, n'hi ha d’altres que responen a situacions conjunturals. Enguany, aquests objectius específics fan referència a la commemoració dels 300 anys de la Guerra de Successió, ...
a) 300 (+ 1) anys de repressió i resistència.
El 25 d'abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaven l'exèrcit austriacista a Almansa, en una desfeta que suposà l’inici de l'ocupació dels Països Catalans (amb excepció de Catalunya Nord, que ja estava ocupada per l'exèrcit francès des del 1659). Commemorar els 300 anys de la batalla d'Almansa va ser l'objectiu de l'edició del 2007. Enguany, continuarem recordant les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans la Guerra de Successió: el juliol del 1708 queia la ciutat de Tortosa, després d'un llarg i dolorós setge, amb el qual es completava la conquesta del País Valencià deixant via lliure a l'exèrcit borbònic per llançar-se sobre el Principat.
b) 800 aniversari del naixement de Jaume I
Jaume I, que va néixer a Montpeller l'any 1208 i va morir a València l'any 1276, regnà Aragó, Mallorca i València, fou Comte de Barcelona i d'Urgell, i Senyor de Montpeller. Conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses i València. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.
Vuit-cents anys després del seu naixement, des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) volem recordar qui assentà les bases de l'actual nació catalana, i convidem als i les organitzadores dels diferents correllengües arreu del territori a recordar la seva figura.
c) Defensem la llengua, defensem la terra.
La llengua està lligada indefugiblement al territori, és per això que ens proposem de col·laborar amb les entitats i plataformes que ens defensen de les contínues agressions que pateixen els Països Catalans (especulació, manca de planificació per part de l'administració o planificació sense incorporar els vectors ambientals, permissivitat en l'incompliment de les normes ambientals, etcètera...) i que han degenerat en una situació ambiental i social que jutgem insostenible.
Així doncs, ens solidaritzem amb els catalans i catalanes que lluiten contra la MAT al nord i al sud de l'Albera; amb qui defensa una nova cultura de l'aigua a les Terres de l'Ebre, al Ter o al Xúquer; amb els i les que creuen en el paper de l'agricultura en la preservació del medi ambient i com a element vertebrador del territori; i, en definitiva, amb qualsevol lluita ecologista arreu del territori (Collserola, l'Horta, Penedès, Pitiüses, la Vall Fosca i la Valldigna...).
4. Decideixo decidir.
Per últim, la CAL, com a una de les entitats impulsores de la Plataforma pel Dret de Decidir i de la campanya "Decideixo decidir", aprofitarà el Correllengua per a recollir signatures per demanar als Parlaments dels Països Catalans que tramitin una iniciativa de llei per la qual es reclami al Parlament espanyol que els traspassi la competència per a convocar referèndums. Aquesta campanya es fa sota la fórmula legal d'una petició popular ja que la competència de referèndums és, a dia d'avui, una competència exclusiva de l'Estat Espanyol. La via legal per tal que aquesta competència passi a mans dels diferents Parlaments autonòmics és mitjançant l'aprovació al Congrés espanyol d'una Llei Orgànica per la qual s'estableixi aquesta transferència (tal com preveu l'article 150 de la Constitució espanyola).
No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un pobleunit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés
agusti@llibertat.com !!*!!
