Ja n’hi ha prou d’aquest color!

Ja ho sabíem i qui digui que no és que es fa l’orni. La cosa és ben clara, l’estat, l’omnipotent estat espanyol, dicta les regles del joc, del joc on hem de jugar tots, ens volen fer creure que malgrat tot ells són objectius i no escombren cap a casa, o sigui que no fan trampes, però es fan seva aquella dita en la seva llengua que: “Quien parte reparte se queda la mejor parte” i si ells tenen la paella pel mànec segur que guanyen la partida.
És obvi que parlo de la Constitució espanyola i de la dura realitat de cada dia que ens volen fer creure que es basa en la democràcia i res més lluny de la realitat. Preguntem-ho al País Basc, si no, on la gent escollida democràticament és il·legalitzada i reprimida brutalment; i si és pecat dir la veritat sense pèls a la llengua, que em portin a l’infern i cremi entre els dolents i burxin amb les forques... que aquest és el pa que es gasta en l’estat que ens fan pertànyer quan no s’acata les seves ordres.
Però bé, jo no pretenia parlar del País Basc si no dels nostres Països Catalans, prou feina tenim a casa com per anar a arreglar la casa del veí. I vull parlar dels Països Catalans perquè ja n’hi ha prou, ras i curt, ja n’hi ha prou d’aquest color, ja n’hi ha prou de vendre la moto al millor postor, per més que intentin amagar-ho se’ls veu el plomall, siguem-ne conscients i prenem partit que ells mai s’obliden de fer-ho i nosaltres sembla que mai ens oblidem d’abaixar-nos els pantalons.
Després de 15 anys de la mort del jove maulet Guillem Agulló encara a Castelló són contínues les pallisses que el jovent independentista rep, en una d’aquestes ocasions, a més, a l’infortunat a part de colpejar-lo li van marcar una esvàstica a la galta; és clar que no només passen coses al País Valencià, també al Principat de Catalunya no fa tants anys van matar en Josep Isanta, recordem-ho, recordem-ho nosaltres perquè ells ja s’encarreguen de no fer justícia i d’intentar amagar-ho. Recordem també la crema de fotos del rei i les diligències obertes als imputats i recordem-ho al costat d’una crema de senyeres que hi va haver a Reus quan l’any passat el Madrid va guanyar la lliga, per la qual cosa només es van obrir diligències als causants d’aquestes cremes per danys al mobiliari públic, només per danys al mobiliri públic; aquí és on anava al principi, hi ha unes regles que ens venen com a imparcials però que a la pràctica només funcionen per una banda, veiem si no què ha passat amb el jove terrassenc Francesc Argemí, Franki, a qui s’ha condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó.
No creieu que hi ha una petita diferència en el tracte i qui diu petita diu enorme, perquè quan es cremen senyeres no passa res i quan es crema el rei, l’intocable, el gran intocable, i la bandera espanyola, el gran símbol de l’imperi espanyol, cal posar el crit al cel i prendre postures legals, que si existeixen per una banda, també han d’existir per l’altra?
És clar que, en el cas de la bandera, ho diu el Codi penal, i en el cas del rei, ho diu la Constitució, però hi ha tantes coses que diu la Constitució que ja han quedat obsoletes, com l’article 30.2 en què es fa referència a l’obligatorietat del servei militar! I, en el cas del Codi penal, en la revisió de les lleis franquistes l’ultratge de a la bandera, en principi, no està penat amb la presó. Però, sigui com sigui, també hi ha categories de símbols? Els símbols espanyols es penalitzen i els símbols catalans, no? Hi ha símbols de primera i de segona categoria i el que ens afecta a nosaltres sempre és de segona categoria, com la nostra categoria de parlants?
Com deia, cal que prenguem partit, cal que ens plantem i recordem on som i com hi estem, perquè siguem conscients que l’única sortida possible és la independència.
No podem continuar permetent que l’estat espanyol faci amb nosaltres el que els doni la gana i que, encara, el partit que governa l’estat surti guanyant, és clar que la seva política no és política, és contrapolítica i, com a tal, està mancada d’objectius i plena de què passaria si guanyessin ‘els altres’. No creieu que ‘els altres’ com a mínim diuen les coses pel seu nom i fan que la gent s’esbaloti i que, en canvi, ‘ells’ no diuen les coses o les diuen entre línies, però són més temibles perquè ‘ells’ fan sense que la gent s’esbaloti, perquè la gent no acaba de ser conscient del tot del que passa, fins que ja està fet. I que consti que no m’amago, ‘els altres’ és el PP o la dreta més rància, aquella dreta que ja es va demostrar antidemocràtica quan va aixecar la guerra civil per oposar-se a la voluntat del poble! I ‘ells’ és el PSOE o la cara amable del nacionalisme espanyol, però nacionalisme, nacionalisme entès com a imperalisme i com a colonialisme (o és que nosaltres no som una colònia que encara persisteix!)
Hi ha coses que no s’haurien d’oblidar com la situació per la que va passar Barcelona l’estiu passat en patir els talls de llum, la situació de les línies ferroviàries... i no s’haurien d’oblidar ni les situacions ni les respostes a per què patim nosaltres, els catalans, aquestes situacions. Però, és clar, tot forma part d’un entramat ja ben ordit des de fa temps per desacreditar-nos i treure’ns força, si nosaltres depenem d’ells i ells no fan les coses com s’han de fer o no es preocupen perquè es facin com s’han de fer, el país se’n va en orris, no hi ha més volta de full! I aquesta voluntat i és des de fa temps, per això ara estem a la cua mentre que abans estàvem al capdavant de l’estat, perquè ja des dels anys 80 hi ha una voluntat de treure importància a Barcelona per donar importància a Madrid i, per tant, ja ve de fa anys aquesta guerra en contra de la força catalana; i, a més, fan creure a Espanya que som insolidaris, i mentre nosaltres treballem, perquè som un poble treballador de mena, però la rendibilització de la nostra feina se la queden les altres comunitats autònomes, va per fer carreteres d’aquelles en les quals no hi passa mai ningú, perquè, és clar, a Catalunya ja en tenim, sense tenir en compte que necessitem invertir-hi més perquè per les nostres carreteres hi passen molts més cotxes, i qui diu carreteres diu escoles, diu centres sanitaris i una llarga llista d’etcèteres!
Cal obrir els ulls i estar ben desperts que l’enemic ens abassega i, de vegades, sembla que no en siguem conscients o que ens deixem prendre el pèl de mala manera. Cal començar a reclamar una independència que ens permeti ser nosaltres, que ens permeti avançar lliurement; aquesta companyia, està clar, no ens beneficia gens, cal prendre partit i moure’s per la independència i avui el crit comença per reclamar justícia per a en Franki, que demà hi haurà més guerra, guerra sorda, però guerra al cap i a la fi, cal acabar amb aquesta situació, ja n’hi ha prou de despertar-se cada dia i posar la ràdio per anar preparat per saber què cal contradir aquella jornada, per què cal moure’s en aquell moment. Avui, per començar, reclamem que en Franki torni a casa!

Agnès Toda i Bonet