100 anys d'estelada

Enguany se celebra el centenari de l’estelada, la senyera amb què indiquem que el nostre és un poble en lluita per unes llibertats que ens van ser preses precisament ara fa 300 anys, quan el primer dels reis borbons, Felipe V, no en van tenir prou a guanyar la guerra, sinó que va voler aniquilar unes zones amb una cultura germana, diferent, però, a la que ell imposava; uns pobles que més endavant havien de passar a la història com a Països Catalans. Recordem que aquest rei borbó va imposar el Decret de Nova Planta a través del qual se’ns prohibia llengua, cultura i lleis pròpies; i que les accions que va emprendre en contra dels catalans van ser tals que fins i tot va cremar un poble sencer: Xàtiva (al País Valencià), on tenen una imatge de Felipe V a l’Ajuntament penjat a l’inrevés perquè sempre es recordi la brutalitat amb què els va tractar.
Tornant a l’estelada, com sabeu, aquesta bandera va néixer a partir de la bandera cubana i en els seus inicis només tenia una variant: la de l’estel blanc (damunt d’un fons triangular de color blau); van ser les forces polítiques i els col·lectius més esquerranosos els que van popularitzar, precisament ara fa 40 anys, de la mà, concretament, del PSAN, una altra variant: la de l’estel vermell (i els fons triangular groc, com la resta de la bandera), per creure que s’adequava més a les seves pretensions, a les pretensions de l’esquerra independentista.
Aquest any, doncs, és un any carregat de celebracions (els 300 anys de resistència, els 100 anys de l’estelada amb l’estel blanc, els 40 anys de l’estelada amb l’estel vermell...) per aquells que creiem en un futur millor per als Països Catalans; un futur que ens reconegui com a tals i que ens permeti créixer i tenir totes les particularitats que ens caracteritzen, amb tota llibertat, sense cap tipus de problemes; un futur que, per tant, passa inevitablement per la independència, perquè com més temps passa més clar veiem que no hi ha res a fer amb els estats que ens oprimeixen, que la seva voluntat és la de continuar fent-ho, continuar ofegant-nos, perquè temen que, d’altra manera, aconseguim una prosperitat que ells no tenen. Per això, us commino a pensar fredament, objectivament, què en traiem de ser espanyols o francesos. No us heu adonat que només en traiem maldecaps i alguna vegada algun copet a l’esquena per fer-nos creure que ens estan deixant alguna porta oberta quan només ens estan donant peixet?!
Crec que, com a mínim, ja que no tenim una vareta màgica que ens permeti canviar les injustícies d’aquest món, és important ser conscients de com de crues són les coses perquè no ens deixem enredar o, com a mínim, no fàcilment. Cal que aprenguem a mirar-nos-ho tot amb ulls ben crítics, a ser ben malpensats, perquè segur que la realitat supera les nostres cabòries, o és que el fet català (com el fet basc) no és la gran arma electoral dels espanyols? Vull dir que, no us heu fixat que sempre que hi ha eleccions alguns dels dos, si no els dos, rebem; perquè això (ja se’n preocupen prou des dels mitjans de comunicació a manipular la informació per aconseguir-ho), és el que fa que els espanyols s’arborin i votin per aquell partit que creuen més anticatalà o més antibasc? A més, no crec que sigui per mala sort que a Catalunya després d’una atzagaiada n’arribi una altra, tot això ha de ser premeditat, a la força!
El que no m’acaba de quedar clar és que si no ens volen, no ens deixin anar; però, és clar, no ens volen però sí que volen tot el que nosaltres puguem aportar-los! D’aquí l’enrenou que hi ha amb el tema del finançament! Perquè els calés nostres sí que els volen, és clar!!
Parlava, fa poc, amb una companya de Sòria que em deia que ells encara que tinguin carreteres poc transitades també tenen dret a tenir carreteres amb bon estat. És clar que sí, però si les nostres estan més transitades potser també necessiten més atencions, més inversions... I qui parla de les carreteres també pot parlar d’altres serveis: educació, sanitat... A més, però, vaig dir-li que de la mateixa manera que tenen dret a les bones carreteres també tenen dret a les nuclears i a les seves errades cada dos per tres, que això també ens ho podem repartir com a bons germans del món mundial que som i que ja que allà no en tenen ni n’han tingut mai, que es poden quedar totes les d’aquí! La noia, és clar, en aquest punt de la conversa va canviar de tema.
Tota aquesta llarga disquisició és només per demostrar que la lluita no ha d’afeblir-se, que hem de continuar combatius ara com sempre, per aconseguir que tant l’estelada com els 11 de Setembre, per afegir un exemple d’una celebració que acabem de passar, caduquin; o no preferiríeu penjar una senyera el dia de la Independència (i no una estelada un 11 de Setembre), en un context de Països Catalans pròspers i lliures?

Agnès Toda i Bonet